Sílvia Mañá analitza l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys per Naturalesa Urbana en un article a Món Jurídic

Els dubtes generats per l’aplicació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys per Naturalesa Urbana (IIVTNU) arran de la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 59/2017, d’11 de maig, i la recent Sentència del Tribunal Suprem núm. 1163/2018, de 9 de juliol són objecte de reflexió a l’article que la directora de l’àrea de Real Estate de Tornos Abogados, Sílvia Mañá, signa al núm. d’octubre de la revista Món Jurídic de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (pàg. 72).

L’advocada defensa que el punt d’inflexió per derivar-se la inconstitucionalitat de l’IIVTNU el constitueixen aquelles situacions que, en paraules del Tribunal Constitucional, siguin “inexpressives de capacitat econòmica” i, per tant, vulnerin el principi de capacitat econòmica recollit per l’article 31.1 CE. Per tant, tal com analitza Sílvia Mañá, el principal problema rau en la configuració jurídica actual de l’impost, atès que únicament es configura sobre la generació de plusvàlua –sense contemplar les situacions de ‘minusvàlua’– i la manca de fixació dels paràmetres que permetin determinar l’existència de ‘plusvalor’ dels terrenys de naturalesa urbana.

La principal conclusió de l’article apunta que la situació actual haurà de ser resolta necessàriament pel legislador i que mentrestant es fa necessari aplicar les tècniques d’integració jurídica que disposa l’ordenament jurídic amb caràcter general. Es tracta d’un exercici pràctic que permet delimitar el contingut de l’impost i els límits de la seva aplicació, d’acord amb la jurisprudència recent del Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia i els Tribunals Superiors de Justícia.